El comitè del tarragonès d’Endavant (OSAN) davant l’1 de Maig

dimecres, 30 d’abril de 2014

Endavant, Organització Socialista d’Alliberament Nacional, convoquem tota la classe la treballadora a prendre els carrers aquest proper 1 de maig a la tarda per incrementar la combativitat i la consciència de classe.

Cal avançar en crear un front únic de la classe treballadora, una unitat necessària per enfrontar-la al també front únic de les diferents burgesies. Malgrat les seves divergències internes, les diverses bugesies, són capaces de posar-se d’acord per exprimir-nos com a classe, ja ens diguem espanyols o catalans, com ucraïneses, palestines o líbies. Si el capital s’uneix contra els pobles treballadors aleshores ens cal una unitat anticapitalista contra la burgesia.

Cal que mirem la realitat sense por: no tindrem pensions, hem viscut amb sofriment com companys i companyes han estat empesos balcó avall per la banca, s’ha acabat definitivament l’estat del benestar, no són brots verds sinó que la pobresa s’està normalitzant. Els nostres drets estan retrocedint al capitalisme salvatge occidental del segle XIX. La lluita de classes és ben real i present per molt que s’esforcin des de la intel·lectualitat en negar-ho. El nostre futur només serà si lluitem, si ens organitzem conscientment per lluitar, superant sectarismes, amb amplitud de mires, assumint els propis errors, cal que creem la unitat de la classe treballadora per lluitar contra la burgesia. La classe treballadora som aquells catalans i catalanes estafats per en Millet, per en Mas, per Josep Prat i Innova, per la Xarxa Santa Tecla. Som els qui patim la decisió d’UGT d’imposar el BCN World. Som aquelles que no volem avortar en la clandestinitat com si estiguéssim mentalment perturbades, ni volem que se’ns tanqui en presons il·legals com són els CIE, ni volem que la UE-OTAN bombardegi altres pobles treballadors veïns, no volem que el feixisme es disfressi de democràcia a Veneçuela, ni que els rics ens facin pagar el seu rescat, no volem viure en l’esclavitud enmig de l’abundància. Volem una vida digna per a nosaltres.

La unitat ha de ser per lluitar, no per mantenir-nos en la inactivitat, no per amortir la lluita de classes, per això volem constatar que els dirigents de CCOO i UGT estan dificultant que els treballadors i treballadores ens unim per lluitar. Certament aquests líders de la burocràcia sindical volen la unió, una unió per mirar la musaranyes mentre cobren. Confonen la classe treballadora, cal que els superem sense més problema, són una carcassa robusta però buida de contingut, fàcil de desmantellar teòricament però un obstacle seriós en la pràctica, per això també és necessària la implicació de les seves pròpies bases. Afiliats a CCOO i UGT: la classe treballadora no necessitem una unitat de postal, sinó una unitat anticapitalista de combat, són temps difícils i encara més que ho seran, no permetem que la civilització burgesa acabi amb nosaltres.

Organitzem-nos amb o sense sindicat, en assemblees de barri, de dones, incorporem-nos en organitzacions revolucionàries, però organitzem-nos, militem, ja és urgent prendre la iniciativa i marcar al calendari. Però sobretot que la unió, que la militància, sigui per lluitar, ningú ens traurà les castanyes del foc, hem d’avançar en la construcció d’un contrapoder popular, nostre, capaç de fer-se respectar davant l’estat espanyol i francès, que apunti al desarmament de la OTAN, que combati sense timidesa el patriarcat,que construeixi uns Països Catalans des de la solidaritat internacionalista amb la resta de pobles en lluita, per un equilibri entre la societat que creem i la naturalesa.

Vine a la manifestació de l’1 de Maig, a les 18.00, plaça Imperial Tàrraco amb el Bloc Anticapitalista. Superem l’Europa capitalista!

Abril de 2014, Tarragona

Endavant (OSAN)

[+] Llegir més...

El comitè local del tarragonès d'Endavant (OSAN) davant la convocatòria de consulta del 9 de novembre de 2014

diumenge, 16 de març de 2014

Des de l'assemblea local del tarragonès de l'organització Endavant (OSAN) volem compartir algunes dificultats en les que ens trobem a l'hora d'abordar el nostre posicionament davant la possible consulta del 9 de novembre. Pensem que aquestes dificultats són expressió de la pròpia debilitat i limitacions, i exigeixen un debat col·lectiu, que ha de traslladar-se al carrer, superant per molt el si estem pel “si – si”, pel “si – no”, pel “no – si”...

Primer de tot cal dir que entenem que cal respondre “si – si” a les preguntes proposades. Però aquest no és el debat.

Endavant (OSAN) estem per la construcció de la Independència, el Socialisme i el Feminisme als Països Catalans. La nostra manera de fer-ho és intentant consolidar i desenvolupar un Moviment Català d'Alliberament Nacional on un conjunt d'organitzacions s'hi poden anar integrant per tal d'avançar i funcionar com una malla en expansió que abordi cada cop més fronts. La convocatòria de la consulta que tenim davant no ha estat iniciativa d'aquest Moviment, és una oferta que ens ve de fora i que hem d'entomar d'alguna manera.

La independència burgesa és diametralment oposada a la independència de les classes treballadores. Per als primers la independència es refereix a la independència per abaratir els costos d'acomiadament o afavorir que els bancs desnonin, per nosaltres la independència significa decidir sobre els nostres cossos, sobre com és la producció. La nació burgesa i la nació proletària, deixant de banda que aquesta pateixi agressions externes d'una segona burgesia invasora, són antagòniques. La nostra independència és una independència de classe.

Cal veure que CiU ha activat aquesta onada sobiranista en els moments més durs de la crisi, quan la gent es llançava pels balcons. Aquesta eufòria nacional ha silenciat les misèries econòmiques. Això no es diferencia gens de veure el poble espanyol amb un 26% d'atur sortint al carrer per celebrar multitudinàriament la victòria de la seva sel·lecció de futbol. El regionalisme burgès ha potenciat l'aparició d'organitzacions pantalla i intermediàries disfressant-les de neutrals i transversals, per mobilitzar, que no polititzar, la ciutadania. Sobertot cal aclarir que no estem en contra de l'ANC, només faltaria! ha suposat una activació brutal del poble treballador català, però apuntem que són sectors propers a CiU qui l'han activada quan ho han necessitat, fent-se forts des d'unes sigles que si que tenen legitimitat popular, que en tenen un control ideològic i que la dirigeixen per allà on volen. Només cal veure que Josep Maria Vila d'Abadal alcalde de Vic per Unió o organitzacions que se'n deriven, ha tingut un gran protagonisme dins d'ANC. Carme Forcadell va ser rebuda per la presidenta del Parlament de Catalunya Núria Gispert de CiU en la manifestació de l'11 de setembre de 2012, cosa que no passa amb les manifestacions d'aturades o desnonades que més aviat som rebudes pels Mossos d'Esquadra.

CiU ja ha dit que en una suposada Comunitat Autònoma espanyola de Catalunya independent es pagaria el deute que es deu a la Unió Europea, el deute que és causa de les retallades, de desnonaments, de trets contra ulls de manifestants, d'assassinats per imprudències mèdiques,... Les classes populars quina millora notarem en aquest suposat nou estat burgès?

El poder fundant que ha provocat la convocatòria d'aquesta consulta no prové de l'independentisme de les classes populars, sinó del nacionalisme regionalista burgès.

La nostra nació són els Països Catalans, la llengua catalana és un poble parlant per ell mateix, no entén ni de fronteres estatals entre Andorra, França ni Espanya ni de les fragmentacions autonòmiques sorgides de l'herència franquista. El poble treballador català, entès en el sentit de la seva totalitat, dels Països Catalans, en surt beneficiat de la proposta d'aquesta consulta? En quina mesura? Hi ha una estratègia comuna i acordada amb la resta de la catalanitat que aconselli la consulta en aquests termes i en aquesta regió en particular?

Cal veure que el nostre enemic és la burgesia, deixant de banda el seu tint nacional, ja sigui europea, espanyola o catalana. Tal i com està plantejada aquesta onada sobiranista regionalista i burgesa no és solidària amb els pobles treballadors oprimits castellans, bascos, andalusos, gallecs, portuguesos, grecs, libis, siris, palestins,... La veritable independència, la de classe, la de les classes treballadores,  la de les dones explotades pel patriarcat, la dels oprimits i oprimides, és solidària i es construeix juntament amb les classes treballadores de les altres nacions, sobretot les veïnes. Cal explicar la nostra independència a les classes treballadores que no són catalanes per ajudar-les en la seva pròpia lluita emancipadora i per evitar que siguin víctimes de la propaganda feixista espanyolista i les aixequi contra una eventual independència política del nostre poble o d'una part. L'internacionalisme ha d'estar en la genètica de la nostra independència de classe, cosa que no apareix en aquesta onada sobiranista, on en Mas va a acumular forces amb el primer Ministre d'Israel.

Cal veure al seu temps que CiU, com a expressió política que sorgeix després d'unes eleccions i que està al govern depenent dels vots aconseguits a les urnes, és posterior a uns interessos econòmics previs. CiU en l'època de Pujol mai va ser independentista, perquè ara fa onejar l'estelada? CiU és un epsiodi transitòri, hi ha poders permanents que aquests són els que manen de debò. Hi ha diferències entre la petita i mitjana burgesia qu si que diuen voler la independència i la gran burgesia que no la vol, li fa pànic. Isidré Fainé de la Caixa, la patronal catalana, Foment del Treball, la CEOE han avisat reiteradament que no volen la independència. Hi ha una distància entre la causa, els interessos econòmics reals i la fenomenologia, l'expressió política, el govern transitori. La gran burgesia no ens portarà a la independència perquè suposa fer trontollar l'estat espanyol i amb ell la Unió Europea. La gran burgesia catalana vol un pacte fiscal, un acord on en surti més beneficiada que fins al moment però res més. De fet això sembla simplificar el tema: si ni la gran burgesia ni la classe treballadora lideren la lluiten per la independència no passarà res, però la mitjana i petita burgesia són capaços d'il·lusionar els treballadors i treballadores perque assumim el su projecte independentista com a nostre i lluitem per ell. Artur Mas ha dit que possiblement no es presntarà com a candidat en unes noves eleccions, el seu èxit haurà estat sedar el poble en temps de crisi oferint-nos fum perquè un cop hagi passat a tempesta tot continuï igual i ell no hagi de donar comptes?

Cal veure també els punts de conflicte i d'acord entre els diversos interessos de les burgesies valencianes - burgesies mallorquines – burgesies catalanes. Cal veure quin paper pot jugar un eventual corredor del Mediterrani, o com el BCN World és similar al model productiu mallorquí. Després cal veure els interessos d'aquestes burgesies com una sola unitat i confrontar-los als interessos de la burgesia espanyola en el seu conjunt.

És molt fàcil parlar de les possibles situacions que es poden donar des d'ara fins al 9 de novembre i contemplar les situacions que ens són més fàcils d'abordar (com la negativa de l'estat espanyol a fer una consulta i generar mobilitzacions per radicalitzar la seva pròpia democràcia), però ens costa més plantejar-nos les situacions més difícils. Què passaria si sortís un “si – si” aclaparador? Què passaria si demà tinguéssim un nou estat? Com respondria la fúria espanyola sent conscients que els morts els posem el poble, que no hem liderat res de res, i no la burgesia? Com quedaria el procés de la construcció d'uns Països Catalans Socialistes, Independents i Feministes?

En aquestes circumstàncies se'ns fa molt difícil preveure els nous escenaris. Tenim clar que la possibilitat d'arrancar a la burgesia espanyola un territori d'acumulació de la riquesa genera debilitats en el camp burgès i això és un escenari que pot beneficiar les nacions treballadores. Tenim clar que aquest sentiment nacional català que ha arrelat en les classes treballadores és positiu. Tot i així sabem que ballem a la dança d'en Mas, que ens fa moure com a titelles, ara agafeu-vos de la mà, ara voteu el 9 de novembre però no parlem ni del deute, de les retallades, dels desnonaments... Pensem que és responsabilitat del mateix poble treballador català i de les seves organitzacions revolucionàries establir un full de ruta adequat que sigui prou flexible, que permeti adaptar-se a la situació actual i canalitzar positivament l'eufòria generada però que sàpiga redirigir el timó quan es consideri necessari. Cal que fem política i això no és només sortir a una manifestació o votar en un referèndum, cal pensar quins són els interessos que ens han portat a aquesta situació, qui en surt beneficiat i perquè, el poble treballador dels Països Catalans som un subjecte polític que ens podem construr i reconstruir? Podem esdevenir un subjecte actiu per construir i defensar les diferents independències? Com?



[+] Llegir més...

ENDAVANT (OSAN) TAMBÉ ENS SUMEM A LA MANIFESTACIÓ DEL 22 DE MARÇ!

L’assemblea local del tarragonès, de l’organització Endavant (OSAN), juntament amb l’Esquerra Independentista de la ciutat ens animem a participar d’aquesta manifestació. Per això també animem tots els treballadors i treballadores catalanes i d’altres nacions, les dones explotades per la barbaritat patriarcal, els immigrants que coneixen el crim dels CIEs, les aturades expulsades del sistema pel sistema, els desnonats que han tastat en les pròpies carns quin tipus d’independència repugnant vol en Mas i la burgesia catalana, tots els qui hagin patit el suïcidi d’algun amic, amiga, o familiar, degut a les privatitzacions i al deute, tots els solidaris i solidàries… els animem a totes elles a participar de la manifestació convocada per  La Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Drets Públics i l’Assemblea de Barris pel proper dissabte 22 de març a Tarragona a les 18.00 davant de l’hospital santa tecla, a la Rambla Vella.
Aquesta manifestació està emmarcada en el context d’un seguit de marxes que conflueixen a Madrid i tenen la intenció d’unir lluites, millorar-ne l’organització i incrementar la consciència per així enfrontar-nos amb més força contra la burgesia. La situació actual i la que es preveu és extremadament terrible per nosaltres, les classes populars, la nació treballadora catalana, així com per les nacions treballadores castellana, andalusa, basca, i d’altres llocs del món... Endavant (OSAN) també treballem per generar i enfortir aquesta consciència, per això ens sumem a la convocatòria dels companys i companyes. Cal dedicar esforços per entendre que la lluita de les treballadores de Panrico no pot avançar si no s’alia amb altres treballadores que també lluiten, ja sigui pel seu lloc de treball, de la sanitat, de l’educació, bombers, desnonats... La lluita és del Treball contra el Capital, la lluita és de tots els treballadors i treballadores contra la burgesia. Cal superar l’immediatisme de les lluites parcials i crear organitzacions permanents de treballadors i treballadores per combatre a mort la burgesia -ja es disfressi de PP, PSOE-PSC, CiU o ERC-, la lluita és a llarg termini, i és política, econòmica, ideològica, legal, electoral,... no s’acabarà quan els funcionaris recuperin el 5% del salari que avui els retallen, no s’acabarà quan s’aconsegueixi la dació en pagament, no s’acabarà quan en Manel Prat dimiteixi o quan en Millet entri a presó. La lluita és per construir el Socialisme, per que hem de ser la classe treballadora qui tingui el poder, que no només el govern, i així decidim des dels nostres criteris, pel nostre benefici i no per la OTAN i els banquers.

Dissabte 22 tothom a la manifestació!
Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres!
Organitzem-nos en el nostre dia a dia per lluitar!

Assemblea local del tarragonès d’Endavant (OSAN)

[+] Llegir més...

xerrada: "EL FEMINISME AVUI I LA LLUITA DE CLASSES" per la militant e de Bilgune Feminista, Rosa Andrieu

dijous, 20 de febrer de 2014

Dissabte 8 de març a les 12 del migdia no hi faltem! Serà al Casal Popular Sageta de Foc (C/ La Nau 11).

[+] Llegir més...

Xerrada: L'arribada de les tropes franquistes a Tarragona: els primers mesos de la repressió

divendres, 24 de gener de 2014

Dijous 30 de gener al nou Casal, carrer de la Nau número 11 baixos
Endavant (OSAN) organitzem una xerrada amb l'historiador Jaume Camps "L'arribada de les tropes franquistes a Tarragona: els primers mesos de la repressió". A les 19.30. Hi sou totes convidades!

[+] Llegir més...

Ens mudem!

Ara fa 10 anys començava a militar a Endavant (OSAN), i ara fa 8 anys, amb Endavant, altres col·lectius i tantíssimes persones que sense elles això no hagués estat possible, vam construir el Casal Popular Sageta de Foc que totes coneixem, i que ara ja és el “vell casal”. I és que el vell casal ha estat una grandíssima experiència a la ciutat, experiència que va posar sobre la taula les necessitats d’organitzar-nos conjuntament, organitzar-nos per a construir alternatives a la merda de ciutat que partit rere partit ens han anat deixant des de l’Ajuntament. I això ha donat grans fruits a la ciutat, fruits innegables. Totes les que hi hem estat des de l’inici sabem que, com a tot projecte, hi ha hagut desavinences, debats, discussions, desil·lusions, però mai, mai han estat en va, en tot cas han donat peu a construir altres projectes necessaris per la nostra ciutat.
Des que vam iniciar el Casal, la lluita a la ciutat ha reviscolat; s’ha incrementat i ha aflorat en totes les direccions anticapitalistes i populars; ha empès a aquelles que van fer de Tarragona una ciutat més combativa als 80, o als 90, a tornar-se a organitzar o reorganitzar; ha servit per interconnectar les lluites de la transició a Tarragona amb les nostres lluites i els models d’organització; ha servit perquè persones nouvingudes amb inquietuds s’apropin i s’integrin al nostre poble; ha servit per a què l’independentisme, especialment el d’esquerres, hagi arrelat en una cuitat de cures i militars; ha servit perquè el jovent d’aquesta ciutat vagi molt més enllà de la superficialitat de l’oci lamentable que ens ofereix la ciutat i s’organitzi als instituts, al carrer o a la universitat;  ha servit perquè tot d’iniciatives des de la plataforma contra el POUM fins al 15M tinguin un espai, un espai on trobar-se i construir; ha servit perquè a Tarragona hi hagi dones organitzades combatent el patriarcat; perquè a Santa Tecla hi hagi un espai alternatiu i combatiu com les Barraques; i ha servit especialment per a fer-nos créixer i madurar políticament, per a entendre que “res és perquè sí” i que tot, tot, costa molta organització, esforç i disciplina militant. I per això ara estem aquí, i una vegada més guanyem, guanyem perquè creixem i creixerem, ja que a nosaltres no ens fa por dir-ho: tenim la raó. I és per això que creixerem, perquè l’autoorganització popular és l’única solució i el Casal és només una coordinadora d’aquesta, una eina al servei d’aquesta.
ENS MUDEM, però no d’etiqueta, rebutgem les etiquetes; ENS MUDEM, però no ens posem cap vestit ni cap corbata, opinem que hi ha massa corbates i massa pocavergonyes; ENS MUDEM, però només físicament, perquè nosaltres som fidels a les nostres idees inicials, i som fidels al nom que abanderem, Sageta de Foc, poema de Joan Salvat Papasseit, poema vitalista i alliberador que ens parla que per alliberar-nos ens hem d’ajuntar, ajuntar per avançar, per a fer camí; i no només ha estat un poema sinó a banda ha estat versionat, versionat pel nostre gran referent alcoià, l’Ovidi. Seguim fidels als teus ideals perquè tu també tenies la raó, perquè per a fer art s’ha de prendre partit, perquè de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar som una nació; però encara més, també l’han versionat els Inadaptats, grup que ens ha fet créixer i radicalitzar les nostres festes (o la nostra intimitat més íntima escoltant-los a casa) i que, malgrat moltes coses, també han estat un referent nostre. I és molt important cridar això: portem 8 anys fidels, irreductibles, intransigents, inconformistes i cap, cap bufetada de les que la Guàrdia Urbana feixista, els Mossos de CiU o fins i tot la Guàrdia Civil ens han fotut ens ha fet parar, cap bufetada i cap multa, multes d’aquelles que algunes anem acumulant, però podeu dir missa que no pagarem. Creixem i això no ho fa únicament l’eufòria del moment, ans el contrari, ho fa la feina, feina del dia a dia.
D’aquesta gran experiència, n’hem d’extreure’n conclusions i aquestes són clares i no les hem inventat nosaltres, com va dir Gramsci si ens instruïm, perquè ens farà falta tota la nostra intel·ligència; ens mobilitzem, perquè ens farà falta tot el nostre entusiasme; i especialment ens organitzem, perquè ens farà falta tota la nostra força, guanyarem; si pel contrari resem o supliquem a Madrid, a la UE, als jutges, a la partitocràcia, o a Mas o a Junqueras, al Parlament en general o a la grossa de cap d’any, no passarà res, res que no sigui un canvi tant petit que quan acabem de celebrar-lo ja ho hauran canviat de nou. I això comporta decepcions i no il·lusions, com la que ara tenim amb el nou Casal, i aquestes decepcions ens porten a arguments estúpids com “ni de dretes ni d’esquerres”, “la política no serveix per a res”, “les coses no poden canviar”, “tot és relatiu”, “no hi ha veritats”, “bla, bla, bla…”. Però, i relacionant-ho amb l’inici, aquests arguments són falsos. Falsos, perquè precisament nosaltres hem aconseguit canviar les coses, no radicalment, que una mica també, sinó substancialment; no quantitativament, que també, sinó qualitativament; perquè ara podem dir que Tarragona, i no només sinó que al Camp; gràcies al Casal i els col·lectius membres d’aquest com Amics del Che, Arran, Brot Bord, Cau de Llunes, CUP i Endavant, però també gràcies a tants altres projectes i persones que han sortit del Casal, paral·lelament al Casal o rebotats del Casal hem aconseguit perdre la por i la vergonya, i plantar cara a les retallades, a la corrupció,  a la màfia dels hospitals, als actes feixistes com les Beatificacions, a la reforma antiavortament i tantes altres agressions que no tolerarem en cap dels casos que ens imposin, i que si cal ho donarem tot. Perquè com diu el poema de l’Estellés “arribarà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot”.
Juntes no tenim por, perquè Tarragona faci camí “juntem-nos”!
Per Santiago Fortuny, militant d'Endavant (OSAN)

[+] Llegir més...

Nou abús policial a menors per part dels Mossos d'Esquadra a Tarragona

dijous, 7 de novembre de 2013

dissabte, 2 de novembre de 2013 13:12
CONTRA L’ABÚS POLICIAL, FEM FORÇA!

Denúncia de l’abús policial comès a cinc menors per part dels Mossos d'Esquadra la passada vaga del sector educatiu del 24 d’octubre.

En la passada vaga del sector educatiu del 24 d’octubre, cinc membres del SEPC d’un institut de secundària de la ciutat de Tarragona, tots ells menors d’edat, van ser identificats i escorcollats per diversos agents dels Mossos d’Esquadra. Els companys, que es trobaven al migdia caminant per un concorregut carrer de la ciutat, van ser encerclats i després de l’escorcoll i les identificacions van ser interrogats sobre el transcurs de la concentració que s’havia fet tot just una hora abans com a rebuig per la llei del ministre Wert.

Tots aquests fets no són més que una altra mostra de la campanya de recol·lecció i ús de dades personals de les persones compromeses amb la lluita pels drets socials, per a introduir-les en arxius policials, acció expressament prohibida per la seva Constitució Espanyola. S’hi arriben a trobar números de telèfons mòbils que mai han estat donats als agents, adreces dels locals on assistim, l’assistència a actes i manifestacions de cadascun de nosaltres, a més de detallar-hi la tendència ideològica, entre d’altres dades. Fins i tot en seu judicial, enmig de judicis o fases d’instrucció, han sortit a la llum l’existència i ús d’aquests fitxers que per més inri són fora de tot control per part de les respectives agències de protecció de dades.

Des d’Alerta Solidària volem mostrar tot el nostre suport als companys identificats i  denunciem aquesta actuació dels mossos d’esquadra, per ser totalment improcedent tractant-se de persones menors d’edat, i una clara mostra d’abús d’autoritat per part dels agents. Així mateix, alertem que aquestes identificacions arbitràries i injustificades contribueixen a engruixir als arxius policials sobre els i les militants polítiques esdevenint una eina clau de control social.

Fem que caigui la careta de falsos demòcrates. Fem respectar els nostres drets. Fem-ho amb Força!

Alerta Solidària 

Tarragona, 31 d’octubre de 2013

[+] Llegir més...

CONTRA EL FEIXISME I L’ESGLÉSIA COLPISTA

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Manifest unitari de la plataforma convocant de la manifestació "Contra el feixisme i l'Església colpista" de Tarragona, dissabte 12 d'octubre a les 18h a l'estàtua dels despullats.


Tarragona ha estat triada per a acollir la "beatificación de los mártires del S.XX en España", religiosos, la majoria dels quals, van ser assassinats durant la guerra civil espanyola. Una beatificació massiva que atempta contra la dignitat de tots aquells i aquelles que lluitaren per la defensa de les llibertats col·lectives i nacionals combatent el feixisme. Mentre uns són beatificats com a víctimes, la gran majoria de persones assassinades víctimes d'una persecució política i ideològica per part del règim franquista romanen encara a les cunetes i a les fosses comunes.

Així doncs, d'una banda, rebutgem aquesta beatificació massiva perquè l'Estat espanyol ha construït sobre la farsa de la transició democràtica un mur d'impunitat que obliga a oblidar tots els assassinats comesos per la dictadura feixista franquista. Dictadura a la qual l’església va donar suport explícit des del cop d’estat. Els "mártires del S.XX en España" són una mostra de la desigualtat existent entre el valor d'uns morts i el d'uns altres.

D'altra banda, no és casualitat que aquesta beatificació massiva se celebri a Tarragona. L’organització argumenta la tria d'aquesta ciutat per la seva “tradició martirial”, però és evident que la tria està relacionada amb la situació política actual, i el creixement del sentiment sobiranista a la CAC. Probablement, també hi té molt a veure el fet que, de les capitals de provincia, malauradament Tarragona s’ha caracteritzat per ser una ciutat de capellans i militars.

De la mateixa manera, tampoc no és casualitat que l’acte es desenvolupi el mateix cap de setmana en què també se celebra la Diada de Hispanidad. L’acte havia de tenir lloc el 27 d’octubre, però es va avançar al 13 d‘octubre; així han pogut ofertar "packs" per a assistir a la defensa de la "hispanidad de Cataluña" i a la beatificació massiva.

També rebutgem aquest acte perquè la beatificació massiva vol ser una demostració de força de la Conferencia Episcopal Española, en un moment en què l’església ha impulsat una ofensiva brutal contra les dones i les persones homosexuals, atemptant contra els seus drets fonamentals per a decidir sobre els seus propis cossos i la seva sexualitat.

A més, volem denunciar l'important paper que té l'església catòlica en temps de crisi.
Aquesta s'esforça per a apaivagar les revoltes socials, ja que mitjançant la caritat llença un missatge de falsa solidaritat que només pretén mantenir l'status quo del poder i la riquesa.

En aquest sentit, considerem imprescindible remarcar que cal acabar amb els privilegis de l'església no només a aquesta ciutat (on per exemple està exempta de pagar IBI), sinó arreu. De la mateixa manera que reivindiquem l'expropiació de la riquesa regalada als bancs, després d’haver estat robada al poble, també reivindiquem l'expropiació de la riquesa en mans d'aquesta institució en forma d'habitatges, centres sanitaris, centres educatius, etc. En aquest sentit, també reivindiquem que l’educació pública sigui completament laica.
Per últim, denunciem la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona, que ha permès que aquest acte es dugui a terme a la nostra ciutat i els nostres carrers s'omplin de feixistes.

Per tot plegat, cridem ben fort: Contra el feixisme i l’esgésia colpista, ni un pas enrere!

[+] Llegir més...

Tarragona se suma a la defensa del dret a l’avortament lliure i gratuït. Concentració 28/9 19:30 davant la Seu del PP

divendres, 27 de setembre de 2013

Aquest dissabte ja són dos municipis del Camp els que es concentren contra la contrarreforma de l’avortament a l’Estat espanyol. Torredembarra i ara Tarragona, a dos quarts de vuit davant la seu del PP (Rambla Nova amb c/Unió), se sumen al clam feminista arran de l’aprovació de la nova llei.
MANIFEST 28 DE SETEMBRE DE 2013, TARRAGONA
Avui, 28 de Setembre convoquem aquesta concentració en motiu del Dia mundial per la Despenalització de l’Avortament, que aquest any, quan és imminent la reforma del Codi Penal promoguda pel govern del Partit Popular i el ministre Alberto Ruiz Gallardón, es fa més necessària que mai per tal d’oposar-nos a aquesta nova ofensiva contra els drets sexuals i reproductius de les dones.
Som conscients que allò que les dones hem aconseguit després d’anys de lluita ho podem perdre si no seguim plantant cara a organitzacions ultracatòliques i feixistes que sota l’excusa del que anomenen “Dret a la Vida” són les promotores de les campanyes en contra del dret a decidir de les dones, que basen el seu discurs en la negació del dret al propi cos, i en l’atac a totes aquelles sexualitats que no compleixin amb la norma heterosexual i patriarcal.
El govern espanyol, recolzat per òrgans com la Conferència Episcopal i sectors ultraconservadors com l’Opus Dei, empara i dóna cobertura a aquest discurs antiavortista i fa un pas endavant proposant la reforma de la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar la Llei als supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació de la possibilitat d’avortar a causa de malformacions del fetus. La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.
Així, en la conjuntura actual de crisi econòmica i de retallades socials i culturals, ens trobem davant d’una paradoxa: no ens permeten avortar i alhora s’omplen la boca parlant del dret a la maternitat. Dret que no fan efectiu ja que no hi ha cap mesura econòmica real que ens permeti ser mares amb dignitat, cada vegada hi ha menys llars d’infants públiques i, amb la precarietat laboral, la mal anomenada “conciliació” es fa cada cop més difícil.
A les dones se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits. Sobre el nostre cos i sexualitat, sobre el futur del nostre poble, sobre quin model econòmic volem. I si no podem decidir no podem ser lliures. Cal transformar d’arrel la societat. Volem uns Països Catalans feministes on es garanteixi el dret al propi cos i l’avortament lliure i gratuït, on es respectin totes les sexualitats i on la vida, amb llibertat i dignitat, sigui el centre de la nostra societat.
Avui també, rebutgem la propera “Beatificación de los Mártires del S.XX en España”, convocada per al dia 13 d’octubre a la nostra ciutat, per ser una nova ofensiva ultradretana i espanyolista que s’emmarca dins el catolicisme més ranci i que vol ser una demostració de força de la Conferencia Episcopal Española, en un moment en què l’església està retornant als seus postulats més conservadors contra les dones i les persones homosexuals, atemptant contra els seus drets fonamentals a decidir sobre els seus propis cossos i la seva sexualitat. Així doncs, convoquem tothom a la manifestació que tindrà lloc el proper 12 d’octubre a les 18h, des de l’Estàtua dels Despullats.
Per tot això avui diem,
Si no podem decidir no podem ser lliures!
Nosaltres decidim, nosaltres desobeïm, avortament lliure i gratuït!
Tarragona, 28 de setembre de 2013

[+] Llegir més...

Manifestació, reivindicacions i música per canviar-ho tot a la vigília de l’Onze de Setembre a Tarragona

dimecres, 11 de setembre de 2013

Foto: Josep López. Ball amb los joves Cobla Improvisada

La manifestació “Tarragona per la llibertat. Independència per canviar-ho tot” que convocava l’Esquerra Independentista ha recorregut los carrers de la ciutat en el dia previ a la Diada Nacional Catalana.
 
La jornada, tenia com a objectiu reivindicar el paper del poble com a element central del procés d’allliberament nacional català, en uns temps on les Institucions poden capitalitzar-lo i reivindicar que la independència sigui un full en blanc on escriure un futur més just, solidari i lliure per a la gent de Tarragona.

Més d’un centenar de persones han sortit de la Rambla fins la plaça de les Cols i han llençat missatges de clar contingut social com “contra el capitalisme, Independència i Socialisme”, “amb la Sanitat no s’hi juga”, “abortament lliure i gratuït” i referències a la territorialitat catalana com “sense València no hi ha independència” o “ni França ni Espanya, Països Catalans”.

La manifestació s’ha aturat a la Rambla Nova davant la seu del PP on s’ha llegit un manifest d’oposició a les mesures de persecució que perpetra el PP arreu dels Països Catalans. A l’alçada de la Plaça Verdaguer els manifestants han desplegat una gran estelada acompanyada de l’encesa d’unes torxes que han acompanyat els manifestants fins el final del recorregut.

 Foto: capçalera de la manifestació. Reproduïda de pobleviu.cat

Un cop a la Plaça de les cols ha arribat lo moment dels parlaments. Conchi de Tera i Roger Gomis, treballadores de Joan XXIII i membres del grup de treball en defensa de la Sanitat Pública han denunciat les condicions laborals i la privatització encoberta de la Sanitat Pública. En lo següent parlament, lo portaveu de la USTEC-STEs Josep Maria Cartanyà ha explicat la dramàtica situació de les substitucions de docents mal cobertes i pagades a mitges i ha emocionat els assistents que seien a les escales del Pla de la Seu amb la seva referència a la solidaritat amb la vaga indefinida de docents de les Illes Balears i amb l’expedient als docents menorquins que perpetra el govern del PP illenc. La cloenda als parlaments l’ha posada el militant d’Arran Xavier Magrinyà que s’ha encarregat de llençar el reivindicatiu missatge de l’Esquerra Independentista a la ciutat, llegint també el manifest de la campanya “Independència per canviar-ho tot”.

Finalment ha arribat lo torn de les actuacions musicals on la Coral Sageta de Foc ha interpretat diverses cançons populars catalanes destacant-ne el poema musicat de Joan Salvat-Papasseit que porta el nom de la coral i ha clos l’actuació amb el cant d’Els Segadors.

Lo grup de joves tarragonins Cobla Improvisada han fet una darrera actuació que ha aixecat lo públic dels seus seients i ha posat a ballar diversos dels assistents que han pogut xalar amb els ritmes de la música popular que ha clos l’acte pocs minuts després de les deu del vespre. 



Foto: Josep López. Actuació de la coral Sageta de Foc

[+] Llegir més...