El comitè local del tarragonès d'Endavant (OSAN) davant la convocatòria de consulta del 9 de novembre de 2014

Des de l'assemblea local del tarragonès de l'organització Endavant (OSAN) volem compartir algunes dificultats en les que ens trobem a l'hora d'abordar el nostre posicionament davant la possible consulta del 9 de novembre. Pensem que aquestes dificultats són expressió de la pròpia debilitat i limitacions, i exigeixen un debat col·lectiu, que ha de traslladar-se al carrer, superant per molt el si estem pel “si – si”, pel “si – no”, pel “no – si”...

Primer de tot cal dir que entenem que cal respondre “si – si” a les preguntes proposades. Però aquest no és el debat.

Endavant (OSAN) estem per la construcció de la Independència, el Socialisme i el Feminisme als Països Catalans. La nostra manera de fer-ho és intentant consolidar i desenvolupar un Moviment Català d'Alliberament Nacional on un conjunt d'organitzacions s'hi poden anar integrant per tal d'avançar i funcionar com una malla en expansió que abordi cada cop més fronts. La convocatòria de la consulta que tenim davant no ha estat iniciativa d'aquest Moviment, és una oferta que ens ve de fora i que hem d'entomar d'alguna manera.

La independència burgesa és diametralment oposada a la independència de les classes treballadores. Per als primers la independència es refereix a la independència per abaratir els costos d'acomiadament o afavorir que els bancs desnonin, per nosaltres la independència significa decidir sobre els nostres cossos, sobre com és la producció. La nació burgesa i la nació proletària, deixant de banda que aquesta pateixi agressions externes d'una segona burgesia invasora, són antagòniques. La nostra independència és una independència de classe.

Cal veure que CiU ha activat aquesta onada sobiranista en els moments més durs de la crisi, quan la gent es llançava pels balcons. Aquesta eufòria nacional ha silenciat les misèries econòmiques. Això no es diferencia gens de veure el poble espanyol amb un 26% d'atur sortint al carrer per celebrar multitudinàriament la victòria de la seva sel·lecció de futbol. El regionalisme burgès ha potenciat l'aparició d'organitzacions pantalla i intermediàries disfressant-les de neutrals i transversals, per mobilitzar, que no polititzar, la ciutadania. Sobertot cal aclarir que no estem en contra de l'ANC, només faltaria! ha suposat una activació brutal del poble treballador català, però apuntem que són sectors propers a CiU qui l'han activada quan ho han necessitat, fent-se forts des d'unes sigles que si que tenen legitimitat popular, que en tenen un control ideològic i que la dirigeixen per allà on volen. Només cal veure que Josep Maria Vila d'Abadal alcalde de Vic per Unió o organitzacions que se'n deriven, ha tingut un gran protagonisme dins d'ANC. Carme Forcadell va ser rebuda per la presidenta del Parlament de Catalunya Núria Gispert de CiU en la manifestació de l'11 de setembre de 2012, cosa que no passa amb les manifestacions d'aturades o desnonades que més aviat som rebudes pels Mossos d'Esquadra.

CiU ja ha dit que en una suposada Comunitat Autònoma espanyola de Catalunya independent es pagaria el deute que es deu a la Unió Europea, el deute que és causa de les retallades, de desnonaments, de trets contra ulls de manifestants, d'assassinats per imprudències mèdiques,... Les classes populars quina millora notarem en aquest suposat nou estat burgès?

El poder fundant que ha provocat la convocatòria d'aquesta consulta no prové de l'independentisme de les classes populars, sinó del nacionalisme regionalista burgès.

La nostra nació són els Països Catalans, la llengua catalana és un poble parlant per ell mateix, no entén ni de fronteres estatals entre Andorra, França ni Espanya ni de les fragmentacions autonòmiques sorgides de l'herència franquista. El poble treballador català, entès en el sentit de la seva totalitat, dels Països Catalans, en surt beneficiat de la proposta d'aquesta consulta? En quina mesura? Hi ha una estratègia comuna i acordada amb la resta de la catalanitat que aconselli la consulta en aquests termes i en aquesta regió en particular?

Cal veure que el nostre enemic és la burgesia, deixant de banda el seu tint nacional, ja sigui europea, espanyola o catalana. Tal i com està plantejada aquesta onada sobiranista regionalista i burgesa no és solidària amb els pobles treballadors oprimits castellans, bascos, andalusos, gallecs, portuguesos, grecs, libis, siris, palestins,... La veritable independència, la de classe, la de les classes treballadores,  la de les dones explotades pel patriarcat, la dels oprimits i oprimides, és solidària i es construeix juntament amb les classes treballadores de les altres nacions, sobretot les veïnes. Cal explicar la nostra independència a les classes treballadores que no són catalanes per ajudar-les en la seva pròpia lluita emancipadora i per evitar que siguin víctimes de la propaganda feixista espanyolista i les aixequi contra una eventual independència política del nostre poble o d'una part. L'internacionalisme ha d'estar en la genètica de la nostra independència de classe, cosa que no apareix en aquesta onada sobiranista, on en Mas va a acumular forces amb el primer Ministre d'Israel.

Cal veure al seu temps que CiU, com a expressió política que sorgeix després d'unes eleccions i que està al govern depenent dels vots aconseguits a les urnes, és posterior a uns interessos econòmics previs. CiU en l'època de Pujol mai va ser independentista, perquè ara fa onejar l'estelada? CiU és un epsiodi transitòri, hi ha poders permanents que aquests són els que manen de debò. Hi ha diferències entre la petita i mitjana burgesia qu si que diuen voler la independència i la gran burgesia que no la vol, li fa pànic. Isidré Fainé de la Caixa, la patronal catalana, Foment del Treball, la CEOE han avisat reiteradament que no volen la independència. Hi ha una distància entre la causa, els interessos econòmics reals i la fenomenologia, l'expressió política, el govern transitori. La gran burgesia no ens portarà a la independència perquè suposa fer trontollar l'estat espanyol i amb ell la Unió Europea. La gran burgesia catalana vol un pacte fiscal, un acord on en surti més beneficiada que fins al moment però res més. De fet això sembla simplificar el tema: si ni la gran burgesia ni la classe treballadora lideren la lluiten per la independència no passarà res, però la mitjana i petita burgesia són capaços d'il·lusionar els treballadors i treballadores perque assumim el su projecte independentista com a nostre i lluitem per ell. Artur Mas ha dit que possiblement no es presntarà com a candidat en unes noves eleccions, el seu èxit haurà estat sedar el poble en temps de crisi oferint-nos fum perquè un cop hagi passat a tempesta tot continuï igual i ell no hagi de donar comptes?

Cal veure també els punts de conflicte i d'acord entre els diversos interessos de les burgesies valencianes - burgesies mallorquines – burgesies catalanes. Cal veure quin paper pot jugar un eventual corredor del Mediterrani, o com el BCN World és similar al model productiu mallorquí. Després cal veure els interessos d'aquestes burgesies com una sola unitat i confrontar-los als interessos de la burgesia espanyola en el seu conjunt.

És molt fàcil parlar de les possibles situacions que es poden donar des d'ara fins al 9 de novembre i contemplar les situacions que ens són més fàcils d'abordar (com la negativa de l'estat espanyol a fer una consulta i generar mobilitzacions per radicalitzar la seva pròpia democràcia), però ens costa més plantejar-nos les situacions més difícils. Què passaria si sortís un “si – si” aclaparador? Què passaria si demà tinguéssim un nou estat? Com respondria la fúria espanyola sent conscients que els morts els posem el poble, que no hem liderat res de res, i no la burgesia? Com quedaria el procés de la construcció d'uns Països Catalans Socialistes, Independents i Feministes?

En aquestes circumstàncies se'ns fa molt difícil preveure els nous escenaris. Tenim clar que la possibilitat d'arrancar a la burgesia espanyola un territori d'acumulació de la riquesa genera debilitats en el camp burgès i això és un escenari que pot beneficiar les nacions treballadores. Tenim clar que aquest sentiment nacional català que ha arrelat en les classes treballadores és positiu. Tot i així sabem que ballem a la dança d'en Mas, que ens fa moure com a titelles, ara agafeu-vos de la mà, ara voteu el 9 de novembre però no parlem ni del deute, de les retallades, dels desnonaments... Pensem que és responsabilitat del mateix poble treballador català i de les seves organitzacions revolucionàries establir un full de ruta adequat que sigui prou flexible, que permeti adaptar-se a la situació actual i canalitzar positivament l'eufòria generada però que sàpiga redirigir el timó quan es consideri necessari. Cal que fem política i això no és només sortir a una manifestació o votar en un referèndum, cal pensar quins són els interessos que ens han portat a aquesta situació, qui en surt beneficiat i perquè, el poble treballador dels Països Catalans som un subjecte polític que ens podem construr i reconstruir? Podem esdevenir un subjecte actiu per construir i defensar les diferents independències? Com?