Crònica de l'acte de presentació de la COS de les comarques del Camp

dimarts, 25 de juny de 2013

Ahir a la tarda experiències sindicals d’Astúries, Euskal Herria i els Països Catalans, van trobar-se a Tarragona per exposar les seves lluites. Despertava un gran interès l’explicació en primera persona de la vaga minera d’Astúries, ara farà un any, i la de les sis vagues generals que han sacsejat els darrers anys Euskal Herria. Representants de Corriente Sindical de Izquierda (CSI) i de Langile Abertzaleen Batzordeak (LAB) recorren aquests dies els Països Catalans en una gira que passarà també per Castelló i València. L’acte va celebrar-se a l’aula 301 del Campus Catalunya de la URV a les 19:00h. Josep Maria Martorell, membre de la territorial de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) a les comarques del Camp, va obrir l’acte fent cinc cèntims dels primers passos d’aquest sindicat a les nostres comarques, i presentant els tres ponents.

Imatge dels tres ponents durant la presentació.

En primer lloc, Gonçal Bravo, membre del Secretariat Nacional de la COS, va exposar breument els orígens de la COS, els seus objectius programàtics i la manera de treballar oberta, assembleària i transparent que defensa el sindicat enfront la corrupció i la burocràcia del sindicalisme majoritari espanyol. També va aprofitar per exposar alguns episodis recents que ha protagonitzat la COS, com la implicació a les darreres vagues generals, la readmissió d’Andreu de Cabo a TMB i de JM Martorell a TENO, les victòries contra la temporalitat a TENO (Salou) i a SCOLAREST (Barcelona), l’obertura de noves seccions sindicals, com la d’IPSOS a València, i el projecte d’obrir un nou front de lluita en el camp de l’ensenyament.

Iván Martínez, de l’Executiva Nacional de CSI, va donar testimoni de la duresa de la passada vaga minera a Astúries. Va posar-nos en antecedents, i va recalcar la confluència de diverses lluites que va suposar la vaga minera, entre transportistes, aturades, desnonades, mineria, ensenyament i altres sectors. També va donar a conèixer la repressió política que ha suposat aquesta lluita, així com el paper desmobilitzador que hi van jugar els sindicats majoritaris SOMA (UGT) i CCOO, criminalitzant els talls de carreteres i els enfrontaments amb la policia. En aquest context calia entendre la marxa minera a Madrid, convocada unilateralment per aquests sindicats, que, tot i haver portat moltes coses positives, va servir per treure les mineres dels talls de carreteres i trencar aquesta unitat de lluites, posant fi a la vaga del sector, i sense aconseguir res a canvi. Tanmateix, i per aquest motiu, exposà la situació crítica que continuen vivint moltes famílies mineres, i la lluita que continua oberta en diversos pous; la lluita obrera a Astúries pot esclatar altre cop en qualsevol moment.

Va arribar el torn d’Urtzi Ostolozaga, del Comitè Nacional de LAB, que va exposar l’aposta estratègica abertzale per a la constitució de la majoria sindical basca, que des del 2009 ha aconseguit agrupar sindicats com ELA, ESK, STEE-EILAS, EHNE, Hiru, CNT i la mateixa LAB. Aquesta majoria sindical ha convocat sis vagues generals molt secundades a Euskal Herria, recollint els anhels de la majoria social del país, i demostrant que és possible un sindicalisme combatiu i rupturista més enllà del sindicalisme groc de CCOO i UGT. Va posar èmfasi, també, en la impossibilitat de separar la lluita social i de classe de la lluita per l’alliberament nacional d’un poble, desmitificant el que s’ha anomenat “unitat obrera”, i recalcant que el projecte polític d’alguns sindicats és incompatible amb la lluita per la llibertat, la superació del model capitalista i l’emancipació de les persones i dels pobles.