Ahir a la tarda experiències sindicals d’Astúries,
Euskal Herria i els Països Catalans, van trobar-se a Tarragona per exposar les
seves lluites. Despertava un gran interès l’explicació en primera persona de la
vaga minera d’Astúries, ara farà un any, i la de les sis vagues generals que
han sacsejat els darrers anys Euskal Herria. Representants de Corriente
Sindical de Izquierda (CSI) i de Langile Abertzaleen Batzordeak (LAB) recorren
aquests dies els Països Catalans en una gira que passarà també per Castelló i
València. L’acte va celebrar-se a l’aula 301 del Campus Catalunya de la URV a
les 19:00h. Josep Maria Martorell, membre de la territorial de la Coordinadora
Obrera Sindical (COS) a les comarques del Camp, va obrir l’acte fent cinc
cèntims dels primers passos d’aquest sindicat a les nostres comarques, i
presentant els tres ponents.
Imatge dels tres ponents durant la presentació.
En primer lloc, Gonçal Bravo, membre del Secretariat
Nacional de la COS, va exposar breument els orígens de la COS, els seus
objectius programàtics i la manera de treballar oberta, assembleària i
transparent que defensa el sindicat enfront la corrupció i la burocràcia del
sindicalisme majoritari espanyol. També va aprofitar per exposar alguns
episodis recents que ha protagonitzat la COS, com la implicació a les darreres
vagues generals, la readmissió d’Andreu de Cabo a TMB i de JM Martorell a TENO,
les victòries contra la temporalitat a TENO (Salou) i a SCOLAREST (Barcelona),
l’obertura de noves seccions sindicals, com la d’IPSOS a València, i el
projecte d’obrir un nou front de lluita en el camp de l’ensenyament.
Iván Martínez, de l’Executiva Nacional de CSI, va donar
testimoni de la duresa de la passada vaga minera a Astúries. Va posar-nos en
antecedents, i va recalcar la confluència de diverses lluites que va suposar la
vaga minera, entre transportistes, aturades, desnonades, mineria, ensenyament i
altres sectors. També va donar a conèixer la repressió política que ha suposat
aquesta lluita, així com el paper desmobilitzador que hi van jugar els sindicats
majoritaris SOMA (UGT) i CCOO, criminalitzant els talls de carreteres i els
enfrontaments amb la policia. En aquest context calia entendre la marxa minera
a Madrid, convocada unilateralment per aquests sindicats, que, tot i haver
portat moltes coses positives, va servir per treure les mineres dels talls de
carreteres i trencar aquesta unitat de lluites, posant fi a la vaga del sector,
i sense aconseguir res a canvi. Tanmateix, i per aquest motiu, exposà la
situació crítica que continuen vivint moltes famílies mineres, i la lluita que
continua oberta en diversos pous; la lluita obrera a Astúries pot esclatar
altre cop en qualsevol moment.
Va arribar el torn d’Urtzi Ostolozaga, del Comitè
Nacional de LAB, que va exposar l’aposta estratègica abertzale per a la
constitució de la majoria sindical basca,
que des del 2009 ha aconseguit agrupar sindicats com ELA, ESK, STEE-EILAS,
EHNE, Hiru, CNT i la mateixa LAB. Aquesta majoria sindical ha convocat sis
vagues generals molt secundades a Euskal Herria, recollint els anhels de la
majoria social del país, i demostrant que és possible un sindicalisme combatiu
i rupturista més enllà del sindicalisme groc de CCOO i UGT. Va posar èmfasi,
també, en la impossibilitat de separar la lluita social i de classe de la
lluita per l’alliberament nacional d’un poble, desmitificant el que s’ha
anomenat “unitat obrera”, i recalcant que el projecte polític d’alguns
sindicats és incompatible amb la lluita per la llibertat, la superació del
model capitalista i l’emancipació de les persones i dels pobles.
