Fa uns dies a Grècia un grup
d’anarquistes va assaltar una oficina bancària amb AK-47 i van segrestar
una persona en la fugida. Finalment van ser capturats i brutalment
apallissats per la policia. A les nostres televisions no ens n’han
explicat res de res. A continuació hi ha enllaços que ho exposen, hi ha
un vídeo on es veu la cara desfigurada dels detinguts i un absurd
dispositiu policial: (aquí i aquí)
Cap aquí tendim. Les dues classes
antagòniques i enfrontades tendim cap aquí. Per una banda la classe
treballadora i per l’altra el conjunt dels qui viuen del nostre treball,
les seves organitzacions armades, els seus mitjans de comunicació,… A
casa nostra setmanalment alguns dels treballadors i treballadores es
suïciden i una de les causes que ho catalitzen són els desnonaments,
però no és l’única ni la més important, doncs una de les més importants
és que no veiem una sortida a la crisi, sortida en benefici de les
classes treballadores que només pot garantir una organització
revolucionària.
És ben probable que si seguim en aquesta
fase de constricció del capital, i la teoria marxista de la tendència
decreixent de la taxa de guanys apunta cap aquí, la violència de la
classe treballadora en comptes de gestionar-se només cap endins també
pot arribar-se a canalitzar cap enfora, contra el capital, per exemple
atracant bancs (ja s’han atracat supermercats). Si això arriba a passar,
la premsa del règim ens dirà que els atracadors són els més terroristes
de tots, molt més que en Millet i tots aquests corruptes que cada dia
surten pels mitjans. Als més valents de la classe treballadora que
apuntin cap als lladres, als banquers, als grans empresaris… se’ls
aplicaran càstigs exemplars destinats a alliçonar als qui pretenguin
imitar-los (cap recepta nova): judicis instantanis (com a Emilia Soria
de València que va robar per comprar menjar i bolquers), dures penes
(Alfon de Madrid, per no parlar d’Arnaldo Otegi), i fins i tot violència
legal (l’Esther Quintana de Barcelona n’és una prova). Si tens gana és
millor que et suïcidis abans que atracar un banc. Una mesura per amortir
el conflicte sense solucionar-lo, com bé saben les classes dominants,
és la utilització de les ILP’s, les ONG i altres narcòtics.
A mesura que els i les treballadores
s’organitzin per combatre i superar el capital, construint el
socialisme; aleshores també el feixisme, la violència reaccionària amb i
sense placa, el conservadorisme, l’alienació, l’explotació contra les
dones i les immigrants,… també creixeran. Qui en serà el vencedor està
per veure.
La mateixa premsa burgesa no té cap
altre remei que reconèixer que l’invent de la Unió Europea no serà tan
fàcil de colar a les classes treballadores tot i les grans dosis
ideològiques invertides per aconseguir-ho: moneda, himne, OTAN, estudis
comuns, deessa grega,… fins i tot arriba a dir sense reconèixer-ho que
hi ha vida més enllà de la societat del capital (a part de la dels
aturats i aturades), com és l’experiència comunal i de combat que suposa
l’hospital Elliniko: (Noticia a El Pais i Europapress )
Amnistia Internacional ha denunciat al
govern i policia gregues per les tortures contra els anarquistes, ho sap
tot el món menys els habitants d’Europa. Ens oculten que s’atraca bancs
per repartir-los entre els pobres, se’ns oculta que es tortura
legalment i impunement. Necessitem aquesta informació. Necessitem
l’exemple de la lluita dels oprimits i detectar què ens faran els
opressors, per agafar consciència, per organitzar-nos, per lluitar i
guanyar.
Jordi Romeu és militant d’Endavant (OSAN) i diplomat en Treball Social
