GRÈCIA K ASE?

dilluns, 25 de febrer de 2013

 

Fa uns dies a Grècia un grup d’anarquistes va assaltar una oficina bancària amb AK-47 i van segrestar una persona en la fugida. Finalment van ser capturats i brutalment apallissats per la policia. A les nostres televisions no ens n’han explicat res de res. A continuació hi ha enllaços que ho exposen, hi ha un vídeo on es veu la cara desfigurada dels detinguts i un absurd dispositiu policial: (aquí i aquí)

Cap aquí tendim. Les dues classes antagòniques i enfrontades tendim cap aquí. Per una banda la classe treballadora i per l’altra el conjunt dels qui viuen del nostre treball, les seves organitzacions armades, els seus mitjans de comunicació,… A casa nostra setmanalment alguns dels treballadors i treballadores es suïciden i una de les causes que ho catalitzen són els desnonaments, però no és l’única ni la més important, doncs una de les més importants és que no veiem una sortida a la crisi, sortida en benefici de les classes treballadores que només pot garantir una organització revolucionària.

És ben probable que si seguim en aquesta fase de constricció del capital, i la teoria marxista de la tendència decreixent de la taxa de guanys apunta cap aquí, la violència de la classe treballadora en comptes de gestionar-se només cap endins també pot arribar-se a canalitzar cap enfora, contra el capital, per exemple atracant bancs (ja s’han atracat supermercats). Si això arriba a passar, la premsa del règim ens dirà que els atracadors són els més terroristes de tots, molt més que en Millet i tots aquests corruptes que cada dia surten pels mitjans. Als més valents de la classe treballadora que apuntin cap als lladres, als banquers, als grans empresaris… se’ls aplicaran càstigs exemplars destinats a alliçonar als qui pretenguin imitar-los (cap recepta nova): judicis instantanis (com a Emilia Soria de València que va robar per comprar menjar i bolquers), dures penes (Alfon de Madrid, per no parlar d’Arnaldo Otegi), i fins i tot violència legal (l’Esther Quintana de Barcelona n’és una prova). Si tens gana és millor que et suïcidis abans que atracar un banc. Una mesura per amortir el conflicte sense solucionar-lo, com bé saben les classes dominants, és la utilització de les ILP’s, les ONG i altres narcòtics.

A mesura que els i les treballadores s’organitzin per combatre i superar el capital, construint el socialisme; aleshores també el feixisme, la violència reaccionària amb i sense placa, el conservadorisme, l’alienació, l’explotació contra les dones i les immigrants,… també creixeran. Qui en serà el vencedor està per veure.

La mateixa premsa burgesa no té cap altre remei que reconèixer que l’invent de la Unió Europea no serà tan fàcil de colar a les classes treballadores tot i les grans dosis ideològiques invertides per aconseguir-ho: moneda, himne, OTAN, estudis comuns, deessa grega,… fins i tot arriba a dir sense reconèixer-ho que hi ha vida més enllà de la societat del capital (a part de la dels aturats i aturades), com és l’experiència comunal i de combat que suposa l’hospital Elliniko: (Noticia a El Pais i Europapress )

Amnistia Internacional ha denunciat al govern i policia gregues per les tortures contra els anarquistes, ho sap tot el món menys els habitants d’Europa. Ens oculten que s’atraca bancs per repartir-los entre els pobres, se’ns oculta que es tortura legalment i impunement. Necessitem aquesta informació. Necessitem l’exemple de la lluita dels oprimits i detectar què ens faran els opressors, per agafar consciència, per organitzar-nos, per lluitar i guanyar.

Jordi Romeu és militant d’Endavant (OSAN) i diplomat en Treball Social