Comunicat d'Endavant (OSAN) arran de l'anunci d'ETA de deixar les armes definitivament.

dissabte, 22 d’octubre de 2011


Ahir, l’organització Euskadi eta Askatasuna (ETA) va fer pública la seva decisió d'abandonar la lluita armada de forma definitiva i adherir-se a la petició de la comunitat internacional en el camp de la negociació de conflictes per resoldre la confrontació política existent entre el poble basc i els estats espanyol i francès.

La declaració oficial de la comissió internacional conté 5 punts, i ara la paraula la tenen Madrid i París, ja que el segon punt és el de l’assumpció de responsabilitats per part dels Estats en el problema i, per tant, en la solució.

Davant les múltiples veus de l'espanyolisme i el regionalisme que asseguren que a partir de l'anunci d'ETA no hi ha res a negociar, i que mai han existit dos bàndols, sinó tan sols una banda criminal i un Estat de dret i democràtic, Endavant – OSAN es veu en el deure de recordar, ara més que mai, que no pot existir un conflicte militar d'aquesta envergadura sense que existeixi també un conflicte polític de rerefons.

El conflicte existeix per una situació d'imposició davant les necessitats de llibertat i democràcia del poble basc. Ens veiem també en el deure de recordar que per a aquesta finalitat l'Estat espanyol (i el francès) s'ha servit, sempre que ho ha trobat oportú, de la manipulació, la persecució política, l'ús parcial de la justícia, la violència física, la tortura i l'assassinat. És aquesta inadequació del model polític a les necessitats d'un poble el que constitueix la font del conflicte, i allò que ha de ser debatut i modificat per a poder parlar de pau i democràcia plenes.

Durant les darreres dècades, el discurs de l'Estat espanyol ha anat evolucionant, fent cada cop més difícil la resolució del conflicte, ja que l'executiu central s'ha enquistat en posicions de confrontació a través de la repressió, la manipulació de l'opinió pública i els mitjans de comunicació espanyols. Això, fins el punt que avui en dia, no només no controla aquesta opinió, sinó que és ella la que a cop de portades i noticiaris controla els discursos i traça les polítiques del conflicte.

L’Estat espanyol ha caigut al seu propi parany, ja que ara és quan més falta li fa desactivar el discurs de la confrontació. Refer els mapes conceptuals sobre qüestions com la violència i les imposicions, les víctimes i els botxins o la reconciliació i el perdó serà molt més complicat per a un sector que per a un altre, malgrat que ambdós són víctimes violentades, pendents de perdó i de reconciliació.

És la negació d’aquesta realitat la que es convertirà en la principal llosa de la resolució, ja que, com bé ha recordat la comunitat internacional, cal fer un seguiment tant del desarmament, com de les meses tècnica (entre ETA i els Estats) i política (entre els partits i els agents socials bascos).

Quan la mesa política hagi arribat a la conclusió final, i faci públic un full de ruta cap a la superació del conflicte en clau democràtica, de poc li haurà servit a l’Estat espanyol negar-se a dialogar, doncs el País Basc i el Món sabran que el camí traçat no té marxa enrere.

Davant d’aquesta situació, des d'Endavant (OSAN) volem fer una crida a la solidaritat i, sobretot, a l'organització popular. Entenem que només la pressió social pot fer seure els Estats espanyol i francès a negociar. I com abans comenci i finalitzi aquest procés, abans acabarà el patiment, i el poble basc podrà decidir lliure i sobiranament el seu futur.
A més, des d'Endavant volem fer una crida al poble català a seguir construint el seu propi camí cap a la llibertat.

Endavant, Organització Socialista d’Alliberament Nacional
21 d’octubre de 2011, Països Catalans