El Tribunal Constitucional trepitja la voluntat popular

Des de l'assemblea local d'Endavant (OSAN) a Tarragona us emplacem a participar a la propera concentració del dissabte 3 de juliol a les 17:00h a la Plaça de la Font de Tarragona, per denunciar aquesta nova agressió a la voluntat popular catalana de l'estat espanyol. Ens referim a la nova retallada (no és pas la primera) que ha patit l'estatut d'autonomia de la CAC (Comunitat Autònoma de Catalunya), aquest cop per part del Tribunal Constitucional. Us adjuntem un comunicat de la nostra assemblea al respecte:

El Tribunal Constitucional trepitja la voluntat popular

El Tribunal Constitucional ja ha sentenciat. Els polítics autonomistes escenifiquen ara la indignació davant la intromissió intolerable d'un òrgan deslegitimat. Cal que els treballadors catalans no ens deixem confondre. Si el Congrés dels Diputats els serveix per retallar salaris, abaratir l'acomiadament i desmantellar els serveis públics, incomplint molts dels drets recollits a la seva pròpia Constitució, i aquest Tribunal Constitucional no hi té res en contra, ¿amb quina autoritat impugna ara un estatut d’autonomia aprovat en referèndum? El Tribunal Constitucional s’ha demostrat un òrgan totalment polititzat, sota la influència directa dels partits espanyolistes i unionistes del PSOE i el PP, i que poc té a veure amb uns hipotètics principis de dret i de justícia. Però que els polítics “catalans” que governen les nostres vides no ens enganyin aquest cop: Qui ha retallat l'Estatut, és qui tenia dret legal a fer-ho, en virtut d'un règim que CiU, PSC, ERC i ICV han defensat i construït al llarg de tots aquests anys. És vergonyós que ara encapçalin manifestacions per ocultar el seu veritable paper regionalista i submís en aquesta comèdia.

L’estat espanyol, mitjançant aquest vergonyós Tribunal Constitucional, ha trepitjat de la forma més barroera la voluntat d’una part del nostre poble expressada en referèndum. La sentència lleva qualsevol caràcter vinculant a la definició de Catalunya com a nació i retalla aspectes de l'Estatut relacionats amb el poder judicial català i la llengua. Per fi ja ens ho han deixat clar: qui vulgui nació catalana, qui vulgui els Països Catalans, llengua catalana i poder judicial català, ja sap que ho ha de buscar fora d'Espanya. Però la significació més important de la sentència no rau en determinar els límits del marc polític espanyol. No val l'argument que dins la Constitució Espanyola caben més possibilitats que les que determina el Tribunal Constitucional. La qüestió no és quines possibilitats oferiria una autonomia "en general", sinó quines possibilitats ofereix l'autonomia a un país ocupat i trossejat com el nostre: no ens n’ofereix gairebé cap. El Tribunal Constitucional, com l’Audiència Nacional, és un òrgan d'ocupació al servei de la unitat més fèrria i rància d’Espanya, i l’únic futur que li hem de reclamar és la seva immediata dissolució.

Ha quedat clar: en les relacions entre Espanya i Catalunya no existeix la democràcia. De la mateixa manera, les darreres mesures antiobreres del govern espanyol (recolzades pels nostres dirigents autonomistes) demostren el valor de la democràcia burgesa. En ambdós casos hi ha valors que estan per sobre de la democràcia i la voluntat popular: la unitat d'Espanya i la propietat privada. En amdós casos no queda més sortida que la defensa explícita, inequívoca i sense dreceres de la voluntat popular. Als Països Catalans, la lluita per la independència i el socialisme és la lluita per la democràcia.