Capitalisme és crisi

És oficial que Tarragona és la demarcació on hi ha un major nombre d'aturats i aturades; un total de prop de 60.000 persones. No hem patit acomiadaments massius com els que estem veient a localitats del Vallés, a mans de grans empreses com Nissan, i això dificulta la visualització de la nostra situació a través dels mitjans de comunicació. Parlem d’un atur de llarga durada, parlem d’un atur per al qual moltes persones es quedaran sense prestacions de subsidi; joves que es veuen obligats a trencar amb la seva autonomia i independència perquè han de tornar a casa dels pares, famílies senceres que tenen tots els membres sense feina i que realment no saben com arribar a final de mes. La situació és greu, molt greu.

A totes hores ens parlen de la crisi: a les notícies, als reportatges setmanals i les tertúlies matinals, en format de comèdia amb noves sèries que parodien la situació, etc. A partir de parlar i parlar de la crisi han aconseguit normalitzar-la. Parlen de la CRISI com qui comenta una catàstrofe natural que cal aguantar fins que passi. Els polítics i els mitjans de comunicació no parlen de les arrels profundes que han conduït a aquesta situació, perquè ells són els que han estat duent a terme les mesures liberals que convenien als capitalistes en els darrers trenta anys, permetent que els rics es fessin encara més rics mentre nosaltres no hem vist canvis en els salaris. Polítics i capitalistes han potenciat l'encariment de la vida i han impulsat l'endeutament de les famílies a partir de crèdits i hipoteques: el nou negoci. L'Estat ha facilitat que els capitalistes obtinguessin enormes beneficis, i ara veiem com actua de nou perquè aquests no tinguin pèrdues. Comprovem com les pèrdues es socialitzen mentre els guanys han estat privats.
Hem d'exigir mesures des de ja mateix, com són:
• Ajuda immediata a les persones aturades a partir de la gratuïtat d'elements essencials (aigua, aliments, transport, llum i habitatge per qui no en tingui).
• Disminució de la jornada de treball: repartiment de l'esforç i la riquesa.
• Nacionalització de la banca i de les caixes i substitució de la banca privada. Compra de valors productius reals als bancs, enlloc de valors financers (diners ficticis).
Aquestes mesures són totalment contràries als interessos capitalistes, i aquesta és la raó que fa que els polítics no les anomenin sota cap concepte. Però nosaltres tenim el deure de reclamar-les alçant la veu per sobre de tota la manipulació mediàtica. Aquest 1er de Maig caldrà que sortim al carrer reivindicant com mai els nostres drets com a treballadors i treballadores, per configurar des de ja mateix la via cap a una societat en la que es produeixi en base a les necessitats que cal cobrir, i en funció de les capacitats del planeta; una societat en la que es reparteixi la riquesa i el treball perquè totes i tots puguem gaudir d’una vida digna.

Assemblea local d'Endavant (OSAN) a Tarragona