L'EIC presenta la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" a Tarragona

dissabte, 31 de gener de 2009

Un centenar de persones omplen l'Aula Magna de Lletres en la presentació de la campanya dels 300 anys

L'Aula Magna de la Facultat de Lletres de la URV es va omplir ahir en la presentació de la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" a Tarragona. Els col·lectius de l'Esquerra Independentista de la ciutat (Assemblea de Joves de Tarragona, Endavant i SEPC), amb la col·laboració del Casal Popular Sageta de Foc, organitzaren un acte que barrejà la política, la història i la música.

L'acte s'inicià puntualment, amb la intervenció d'un militant del Col·lectiu Independentista del Priorat. Aquest, presentà la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència", la qual destacà que és la primera ocasió, en que tots els col·lectius que integren l'EI es posen d'acord per tirar-la endavant i treballar conjuntament. També recordà que aquesta campanya s'inicià el 2007 a València, en motiu del tercer centenari de la Batalla d'Almansa, i que s'allargarà fins al 2015, quan es complirà el tercer centenari de l'ocupació borbònica de l'illa de Mallorca.

Després d'introduir, les característiques i objectius que persegueix aquesta campanya a nivell nacional, el militant del CIP, comentà que aquesta campanya s'inicià l'11 de Setembre passat, a la vegueria del Camp, ja que, coincideix amb l'inici de la Guerra de Successió a les nostres comarques. En aquest sentit, acabà la seva intervenció comentant els actes que des de la manifestació unitària del Camp, s'han dut a terme fins avui, i difonent les accions que ja s'han preparat per dur a terme al llarg del curs, com la subcampanya "Un poble, un mural" que es durà a terme al Baix Camp.

En acabat, una militant de l'Assemblea de Joves de Tarragona, informà que ja fa uns mesos que els col·lectius de l'EI de la ciutat estan treballan en un calendari d'actes durant tot el curs per realitzar a la ciutat. De fet, destacà que els actes ja es van iniciar abans d'acabar l'any amb una xerrada sobre la història dels Mossos d'Equadra. En aquest sentit, destacà que la campanya s'estructura en quatre eixos temàtics: memòria històrica, identitat i cultura popular, territorialitat i independència; els quals pretenen desenvolupar fins a l'arribada de l'estiu, quan la campanya acabarà amb un acte unitari de l'EIC, tal i com ja es va fer l'any passat a Alcover, en motiu de la campanya "Gent del Camp! Aturem l'ofensiva del ciment!".

Jaume Borràs, historiador i investigador montbrionenc, i falsetà d'adopció, prengué el relleu de les intervencions per realitzar una xerrada biogràfica sobre Pere Joan Barceló, el Carrasclet. En la seva intervenció, a part de destacar els episodis que més marcaren la vida d'aquest guerriller prioratí, volgué destacar diferents consideracions historiogràfiques per denunciar l'escola "oficial". En aquest sentit, denunciar que no fou que anà a viure al Priorat quan sentí a parlar de Carrasclet, tot i que, els seus estudis acadèmics els realitzà a la URV, on predominaven els "historiadors progres".

També, denuncià que la figura de Carrasclet està infravalorada davant de personatges coetanis com Casanova, el qual després de la Guerra de Successió acatà la legislació imposada per Felip V i morí "al llit". Segons Borràs, aquest fet es deu a que per l'historiografia oficial, Casanova és molt més interessant, ja que, era un burgès urbà "que encaixa millor en la història del pactisme principatí". Per acabar, recordà que per a la gent del Priorat, Carrasclet continua sent considerat com un "bandoler", el que equivaldrià en l'actualitat a un "terrorista", mentre que aquest personatge representa un moviment popular d'alliberament nacional que qüestionava el sistema establert.

Després de la interessant i amable disertació de Borràs, la música prengué el protagonisme de l'acte. El cantautor tarragoní Josep Romeu i el penedesenc Cesk Freixas, compartiren escenari i no sols es limitaren a interpretar algunes de les cançons dels seus respectius repertoris. Ambdós s'autoafirmaren, com a membres d'un nou moviment de cantautors, que després de la generació de Raimon i Llach, pretenen continuar la "denúncia social que provoca en l'actualitat el sistema capitalista i introduir el discurs de l'Esquerra Independentista en les seves lletres".


70 anys després continuem lluitant contra els seus hereus

Dijous al vespre, els col·lectius de l'Esquerra Independentista de Reus, a proposta
de Maulets, va convocat una concentració davant l'Ajuntament de Reus, en commemoració
del 70è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat.

De fet, els actes ja van començar el dia abans, amb l'entrega per part de l'Assemblea de Joves
de Reus
, d'un centenar de plaques del Ministerio de Vivienda franquista al Consistori, exigint
que les retiri tal i com ja va demanar la CUP fa uns mesos.

Una quarentena de persones van participar en la concentració, la qual s'inicià amb la lectura
del manifest del grup de suport al David de l'Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del
Penedès
, el qual s'enfronta a una pena de presó pels seus antecedents com a insubmís i per
participar en una manifestació antifeixista a Barcelona l'any 1998.

En acabar la lectura d'aquest manifest, el qual va ser llegit el mateix dia a diferents pobles i
ciutats dels Països Catalans, un jove de Maulets, llegí un manifest, en el qual es repassà les
conseqüències que van patir la població i el poble català després de l'ocupació franquista de la ciutat. A més, es qüestionà el període conegut
com a "transició", ja que segons el col·lectiu, els principis fonamentals del règim franquista continua actualment vigents, "negant-nos el nostre
dret com a poble a exercir l'autodeterminació i continuant desenvolupant el model econòmic capitalista".