Manifestació 10S Tarragona per la Llibertat, Independència per canviar-ho tot

L’Esquerra Independentista de Tarragona celebrarà la Diada Nacional de l’11 de setembre a la ciutat amb diversos actes polítics i culturals.

Tarragona és veu sotmesa a una crisi de llibertats important: una crisi de llibertat nacional amb l’ofensiva recentralitzadora que pateixen tots els Països Catalans, però també per la voluntat de condicionar l’assoliment d’un Estat català al manteniment dels tractats que l’Estat espanyol té signats amb organitzacions que escapen del control democràtic com l’OTAN o la Unió Europea; una crisi de llibertat econòmica davant del segrest dels drets públics que perpetren les elits polítiques que s’enriqueixen amb el nostre patiment, a la ciutat tenim el cas de les 9 acomiadades de l’escola l’Estela des que ha passat a mans de la Xarxa de Santa Tecla i una crisi de llibertats democràtiques en un país on, tot i les reivindicacions, manquen vies de participació política i sanejament de la corrupció (un país on s’ha multat la revista Cafè amb llet amb 10.000€ per denunciar una corrupció sanitària on els estafadors encara  es mantenen impunes).

Davant un escenari on la patronal que finança i dóna cobertura mediàtica a CiU, i a la qual aquest partit representa políticament, ha deixat clar que no aposta per l'autodeterminació, sinó per la negociació d'un pacte fiscal i per les infraestructures. I on, el President, es permet, cinc dies abans de la Diada, anunciar que sense un pacte amb l’Estat no hi ha consulta possible el 2014. L’Esquerra Independentista volem assenyalar la necessitat que el poble sigui el centre de l’alliberament nacional, social i de gènere que reivindiquem

Per afrontar la celebració essent conscients d’aquesta triple crisi de llibertats i reivindicant el paper central del poble en el seu alliberament, l’Esquerra Independentista convoca una manifestació a la vigília de la Diada amb el lema “Tarragona per la llibertat. Independència per canviar-ho tot”.

La manifestació s’iniciarà a les 20:30 del dia 10 de setembre a l’Estàtua dels despullats i acabarà a la Plaça de les Cols on es realitzaran parlaments reivindicatius de diverses lluites socials i nacionals amb cloenda musical on hi intervindran:

-          Conchi de Tera (CGT) i Roger Gomis, treballadores de l'hospital Joan XXIII del grup de treball en defensa de la sanitat.

-          Josep Maria Cartanyà, portaveu del Sindicat USTEC-STEs (IAC).

-          Xavier Magrinyà, militant d'Arran, intervindrà en nom de l'Esquerra Independentista.

A continuació, la Coral Sageta de Foc hi posarà la cloenda musical amb la interpretació de diverses cançons populars i reivindicatives catalanes.

[+] Llegir més...

Manifest Tarragona 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència

Ara farà 300 anys, el nostre Poble va perdre les seves institucions, les seves lleis, el dret d’usar la nostra llengua, la nostra llibertat. I els efectes d’aquella derrota, per desgràcia, encara es deixen sentir avui en dia. Encara avui hem de suportar que es qüestioni la nostra llengua, que se’ns negui la sobirania, que se’ns espoliï, que es divideixi el nostre País en diverses autonomies, que se’ns prohibeixi pronunciar-nos lliurement sobre el nostre futur. Per aquella invasió, que va començar amb la desfeta d’Almansa el 1707, vam perdre la nostra independència.

I és que aquella guerra va ser contra totes les catalanes, no només les del Principat, sinó també les del País Valencià i les Illes Balears. Van envair-se tots els Països Catalans. Per aquest motiu, i des del 2007, l’independentisme ha sortit al carrer en actes com el d’avui, a Almansa, a València, a Xàtiva, a Lleida i a Tortosa. L’independentisme ha sortit al carrer a recordar aquella Guerra de Successió contra els Borbons, que vam perdre. I un dia com avui, aquí a Tarragona, el 14 de juliol de 1713, va ser el torn de la nostra ciutat.

Després que les potències aliades, Anglaterra en primer lloc, però també Holanda i l'Imperi Romanogermànic, abandonessin els catalans a la seva sort, els borbònics, comandats pel Marquès de Leda, sotmeteren Tarragona. Diuen els testimonis que quan els anglesos ens abandonaven, la població s’hi acostava per insultar-los i llençar-los pedres. En efecte, Anglaterra va trair el pacte que havia signat amb els catalans, va negociar secretament amb França i Espanya, i va abandonar l’aliança a canvi de Gibraltar, de Menorca, de drets de comerç amb les Amèriques i d’altres concessions polítiques. Els anglesos, les úniques tropes aliades a la nostra ciutat, van abandonar Tarragona i la van deixar indefensa davant la invasió borbònica. Després d’ells, amb els tractats d’Utrech, la resta de potències europees també van signar la pau, i van deixar-nos de banda perquè fóssim envaïts. Vam convertir-nos en moneda de canvi en aquelles negociacions. Van abandonar-nos a la nostra sort i no van negociar per nosaltres.

Tot i així, la Junta de Braços, reunida a Barcelona, va decidir plantar cara a l’invasor, i va cridar tots els catalans del País a la resistència. Com és sabut, la guerra acabà en derrota per al Poble Català amb les desfetes de Barcelona l'11 de setembre de 1714, que oferí una resistència heroica, i de Mallorca el 1715.

El règim de terror i la repressió brutal es mantingué, pel cap baix, durant dos anys més. Després d’això, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, que implantava l’absolutisme a la Corona Hispànica i reduïa tots els seus pobles a la llei de Castella. Així doncs, per aquest decret, i per dret de conquesta, van ser anul•lades les nostres institucions i lleis, la nostra sobirania política, i la nostra llengua va ser prohibida.

Però aquella derrota no va ser pas una claudicació poruga del nostre poble, sinó que va ser una resistència heroica fins al darrer instant i a tots els Països Catalans, que van decidir lluitar fins al final tot i la traïció i l’abandó d’aquelles potències aliades. A Barcelona, aquell funest 11 de setembre, van lluitar fins el final homes, dones i nens; valencianes i catalanes d’arreu del Principat. Van decidir no rendir-se i, desafiant el destí, van alçar bandera negra, una bandera que simbolitzava resistència a ultrança, una bandera on podia llegir-s’hi en lletres d’argent: “viurem lliures o morirem”.

300 anys després, i potser gràcies a això, el nostre poble encara sobreviu. I està més viu que mai. Després de repressió, prohibicions, terror, assassinats i diverses dictadures, no han pogut fer-nos desaparèixer com a poble. 300 anys després, encara aguantem en peu. 300 anys després, fem memòria d’aquella resistència heroica dels nostres avantpassats, que van morir per la nostra llibertat, i reclamem altra vegada que volem ser un país lliure. Que volem que deixin d’imposar-nos el seu Estat, la seva llengua, els seus reis Borbons i les seves lleis. Exigim la llibertat política per a poder decidir què volem fer amb el nostre futur.

Som el Poble Català, el poble del foc i la rauxa. En 300 anys no han pogut amb nosaltres. I avui, 300 anys després, altre cop ens alcem per cridar ben alt i ben fort: volem la Independència dels Països Catalans!

Visca la Terra!

[+] Llegir més...

Crònica de l'acte de presentació de la COS de les comarques del Camp

Ahir a la tarda experiències sindicals d’Astúries, Euskal Herria i els Països Catalans, van trobar-se a Tarragona per exposar les seves lluites. Despertava un gran interès l’explicació en primera persona de la vaga minera d’Astúries, ara farà un any, i la de les sis vagues generals que han sacsejat els darrers anys Euskal Herria. Representants de Corriente Sindical de Izquierda (CSI) i de Langile Abertzaleen Batzordeak (LAB) recorren aquests dies els Països Catalans en una gira que passarà també per Castelló i València. L’acte va celebrar-se a l’aula 301 del Campus Catalunya de la URV a les 19:00h. Josep Maria Martorell, membre de la territorial de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) a les comarques del Camp, va obrir l’acte fent cinc cèntims dels primers passos d’aquest sindicat a les nostres comarques, i presentant els tres ponents.

 

Imatge dels tres ponents durant la presentació.

En primer lloc, Gonçal Bravo, membre del Secretariat Nacional de la COS, va exposar breument els orígens de la COS, els seus objectius programàtics i la manera de treballar oberta, assembleària i transparent que defensa el sindicat enfront la corrupció i la burocràcia del sindicalisme majoritari espanyol. També va aprofitar per exposar alguns episodis recents que ha protagonitzat la COS, com la implicació a les darreres vagues generals, la readmissió d’Andreu de Cabo a TMB i de JM Martorell a TENO, les victòries contra la temporalitat a TENO (Salou) i a SCOLAREST (Barcelona), l’obertura de noves seccions sindicals, com la d’IPSOS a València, i el projecte d’obrir un nou front de lluita en el camp de l’ensenyament.

Iván Martínez, de l’Executiva Nacional de CSI, va donar testimoni de la duresa de la passada vaga minera a Astúries. Va posar-nos en antecedents, i va recalcar la confluència de diverses lluites que va suposar la vaga minera, entre transportistes, aturades, desnonades, mineria, ensenyament i altres sectors. També va donar a conèixer la repressió política que ha suposat aquesta lluita, així com el paper desmobilitzador que hi van jugar els sindicats majoritaris SOMA (UGT) i CCOO, criminalitzant els talls de carreteres i els enfrontaments amb la policia. En aquest context calia entendre la marxa minera a Madrid, convocada unilateralment per aquests sindicats, que, tot i haver portat moltes coses positives, va servir per treure les mineres dels talls de carreteres i trencar aquesta unitat de lluites, posant fi a la vaga del sector, i sense aconseguir res a canvi. Tanmateix, i per aquest motiu, exposà la situació crítica que continuen vivint moltes famílies mineres, i la lluita que continua oberta en diversos pous; la lluita obrera a Astúries pot esclatar altre cop en qualsevol moment.

Va arribar el torn d’Urtzi Ostolozaga, del Comitè Nacional de LAB, que va exposar l’aposta estratègica abertzale per a la constitució de la majoria sindical basca, que des del 2009 ha aconseguit agrupar sindicats com ELA, ESK, STEE-EILAS, EHNE, Hiru, CNT i la mateixa LAB. Aquesta majoria sindical ha convocat sis vagues generals molt secundades a Euskal Herria, recollint els anhels de la majoria social del país, i demostrant que és possible un sindicalisme combatiu i rupturista més enllà del sindicalisme groc de CCOO i UGT. Va posar èmfasi, també, en la impossibilitat de separar la lluita social i de classe de la lluita per l’alliberament nacional d’un poble, desmitificant el que s’ha anomenat “unitat obrera”, i recalcant que el projecte polític d’alguns sindicats és incompatible amb la lluita per la llibertat, la superació del model capitalista i l’emancipació de les persones i dels pobles.

[+] Llegir més...

Comunicat d'Endavant (OSAN) davant la repressió de l'estat espanyol

Des d'Endavant (OSAN) volem alertar al conjunt de treballadors i treballadores dels Països Catalans que cal respondre als diversos atacas que estem patint dia rere dia. La resposta no pot ser anar d'aquí cap allà desorientats aturant un foc darrere un altre, cal reunir prou serenitat com per organitzar-nos, tenir una visió de conjunt i planificar bé la nostra acció. En molt poc temps ens han tornat a colpejar aquí i allà. Ens insulten amb invents com la LAPAO a la Franja de Ponent, ens ataquen el terme "País València", detenen 5 companyes anarquistes a Sabadell per lluitar contra aquest sistema que només provoca mort, desallotgen la casa Can Piella, que era un exemple real de model vida diferent al que promou l'homogeneïtat capitalista.

Són quatre fets que aparentment semblen no tenir cap connexió, però responen a un objectiu comú, la repressió: recordar al poble que ha d'estar subjecte a les cadenes de l'estat espanyol i el mode de producció capitalista. Que el poble recordi que està oprimit i que no intenti rebel·lar-se per insignificants que semblin els intents que faci.

 

Cal que ens organitzem per lluitar, però no pretenguem obtenir resultats immediats perquè la situació és molt complexa. Però que la magnitud de l'empresa no ens faci abandonar abans d'hora!

Constatem que totes les petites lluites que semblen aïllades, com la lluita per aturar un desnonament, o la lluita per obstaculitzar la privatització de la santitat o de l'educació, evitar un suïcidi, la resposta per denunciar un acomiadament, o denunciar un atac homòfob o racista, totes elles són lluites que apunten a la creació d'una nova societat. Creem una societat en la que els qui creem la riquesa tinguem el poder. Lluitem contra les agressions que patim i mirem també d'unir-nos amb altres que també lluiten, així tindrem més força, desenvolupem la consciència de classe treballadora.

Cal que ens organitzem per lluitar a cada barri, a cada poble, a cada empresa, fes-ho amb les teves companyes que també estan maltractades pels seus marits, amb els teus companys que també estan a l'atur, amb les teves amigues pensionistes, amb els teus companys i companyes de curs... Organitzem-nos i trobem-nos al carrer lluitant! Unim-nos! La lluita és l'únic camí!

Independència. Socialisme. Països Catalans.

[+] Llegir més...

[Opinió] Un nou estat dins la Unió Europea és la mateixa merda

 Article de Jordi Romeu

Hi ha dos tipus de nacions enfrontades dins de cada nació, tenen interessos oposats, la nació burgesa i la nació treballadora. La burgesia vol que les fàbriques, els rius, la terra, les botigues i fins i tot les persones d’una nació siguin seves i treballa per mitjà de l’estat perque així sigui. En canvi la nació treballadora és aquella que lluita per conquerir temps de llibertat robant-lo al temps d’explotació assalariada, lluita per conservar el territori, per tenir i millorar els seus hospitals, les seves escoles, els seus cossos,… per a que les persones i el seu treball reverteixin en la humanitat i no en el capital, per això necessiten el seu propi estat, l’estat obrer. Els dos projectes de nació són antagònics i estan en una lluita a mort entre ells, però en la realitat no se’ns presenten diferenciats, sinó que la ideologia de la classe dominant s’encarrega de mostrar-nos la societat com un bloc homogeni. El panorama encara es complica més quan aquest poble pateix una invasió extrangera, un desastre natural,… En temps de crisi la burgesia no té més remei que tolerar certes disfuncions del seu sistema perfecte, per això proposa estupideses que malauradament funcionen com maratons per la pobresa, ILP’s perque no hi hagi desnonaments, alimenta la Creu Roja,…

La burgesia utilitza el mateix poble, al qui oprimeix, per al seu projecte. Li fa dansar el que calgui. No només pagant-li molles per a enriquir-se mentre li fa fer qualsevol tipus de feina, sinó que arriba a extrems d’enviar treballadors i treballadores a la mort per mantenir els seus interessos, ja sigui contra Lluis XVI, Guillem I, Che Guevara o Saddam Hussein.

La burgesia espanyola va treure al carrer les seves masses d’aturats i desnonats, no pas per cremar bancs i banquers, sinó per celebrar que la selecció espanyola de futbol havia guanyat el mundial. El mateix farà l’església catòlica aquesta setmana santa, que mobilitzarà la gent no pas per a defensar els seus interessos objectius, sinó per mantenir-los estupiditzats en l’opi alienant de la religió. La burgesia catalana ens fa sortir al carrer a defensar els seus interessos nacionals, disfressats de nostres, per oblidar les retallades socials i laborals que ells ens han i segueixen imposant. No tota manifestació de gent mobilitzada és per beneficiar objectivament els interessos del poble treballador, hi ha i hi ha hagut manifestacions a favor de la reacció, com el feixisme.

El mateix farà la burgesia catalana per treballar pel seu projecte nacional, mobilitzar el poble. L’ANC, utilitzarà el poble i disfrassant-se de neutral i sota la màscara de defensar els interessos objectius de TOTS els catalans i catalanes, i no només de la nació burgesa, farà fer una cadena humana al conjunt dels explotats el proper 11 de setembre. Cal que la nació treballadora, i sobretot les organitzacions revolucionàries, no es deixi arrossegar pels interessos de la nació burgesa; que no ens dissolguin en una nebulosa informe. Cal que visulaitzem que hi ha dues nacions enfrontades. Cal recordar la història i el paper que van tenir les classes dominades i dominants en cadascuna de les nacions agredides: la invasió romana de Jerusalem al 66 de la nostra era, el XVIII Brumari de Lluis Bonaparte, l’Irlanda de 1916-1922, la invasió japonesa a Xina als anys 30,…

Partir d’una comunitat autònoma espanyola i voler-la independent només políticament esquartera de nou els Paisos Catalans a part que demostra que pensem en paràmetres de l’invasor. Si tant anhelem un territori independent per on suposadament construir uns futurs Països Catalans podriem començar per Andorra. Ser independents de l’estat espanyol per passar a ser un nou estat sotmès a la Unió Euopea és la mateixa merda.

[+] Llegir més...