Multes per a tapar el dèficit de Tarragona, i altres cosetes

4.500 euros, gairebé un milió de pessetes de multa, a quatre persones d'un grup de 12, a les quals se les acusa del greu delicte de repartir fulles i utilitzar un megàfon de mà informant la gent que passava per la porta de la, falsament anomenada, “Caixa d'Estalvis” de Tarragona. Sembla ser que es refereixen a un dels molts actes que s'han estat fent, per part de sindicats i grups polítics de la veritable esquerra independentista, en diverses entitats financeres de Catalunya, on s'informava i es denunciaven els enganys als i les hipotecades, els embargaments, i l'ús usurer que s'estava fent amb els diners dels i de les estalviadores; a més de la manca de vergonya que se'ls estigués empastifant de diners públics per a cobrir-los els seus abusos i balafiaments, en comptes d'empaperar-los i asseure'ls a la banqueta.
(continua)

Crec seriosament, que el Sr. Alcalde amb el seu equip de Govern pretén tapar els forats que tenen a les seves mans, per on perden els diners dels i de les contribuents, amb aquesta cosa antidemocràtica i filofeixista, anomenada Ordenança General de Convivència Ciutadana i Ús dels Espais públics de Tarragona, manegada a l'actualitat per aquesta per l'anomenada Carlos Castillo. I com no s'atreveixen amb els seus amos, els de la pol·lució sense barreres, (els de la química) que és d'on podrien “posar-se les botes”, doncs s'acarnissen amb els i les de sempre, amb la gent senzilla del poble i sobretot amb aquells/es, a qui tenen terror, amb aquells/es que miren d'expressar-se per les úniques vies que els deixen: les octavetes, els cartells i els megàfons. Senzills i limitats instruments, però que els posen dels nervis.
I és que, cada dia que passa ha de ser més difícil justificar tant de viatge, tanta dieta del migdia per a paladars fins que han de tornar a la tarda per a apuntar-se hores extres (de feina “vital” perquè aquest Consistori continuï deixant estupefacta a la ciutadania amb la seva bona manera de fer); però sobretot, per a poder complir amb l'augment de la plantilla de la Guàrdia Urbana i amb l'augment del 7% sobre els seus salaris, que ja els desitjarien tenir molts/es treballadors/es; així com per a mirar de contrarestar (judici pendent) i camuflar les actuacions repressives que en el seu moment ens van oferir a la Rambla, enfront d'una coneguda botiga de roba, les sensacions de la qual i records (quan m'ho van explicar i vaig veure-ho a la televisió) em van fer retrocedir als “millors” temps d'aquella policia franquista, coneguda com Forces Especials de Valladolid. Aquest grupet de “servidors” de la Ciutat i de la seva ciutadania, també em va recordar als seus homòlegs de Coslada.
Igualment, els ha de urgir poder cobrir el cost de les bufandes (primes adjudicades a dit) que al 2007 ja hagueren d'intuir, seria el 2010 un any cru de fred, raó per la qual haurien de teixir més gruixut. Així doncs, si la llana de només quatre persones, incrementada en aquest temps el doble, ens costa cada any 60.984 €, esperem que no li hagin “aditat” el mateix gruix als i a les 380 “bufanderes” que ens assenyala aquesta atípica secció sindical dels “cocos” a l'Ajuntament. Curta carrera sindical els hi espera!
Com han de caminar les “bestioles”!, per a haver de tirar mà de paperots plens de teranyines, de ràncies denúncies de fa un any, i mirar de posar l'ordenança-mangui a les butxaques dels i de les ciutadanes i d'activistes d'esquerres, que estan fent la feina que gent com aquest Alcalde va deixar de practicar poc després que el bo de Pablo Iglesias se n'anés al lloc dels qui romanen quiets.
Una altra exhibició més (d'una xusma com aquesta que s'ha colat al Govern de Tarragona) que usurpa i prostitueix la paraula socialista; gentussa que amb aquest nom no es ruboritza quan, oferint-se per a servir a la Ciutat, s'obliden del salari que estaven cobrant on treballaven i van i s'adjudiquen un altre que, entre una cosa i l’altra, els resulta fins a tres i quatre vegades major. Un augment salarial que han aconseguit tan democràticament com l'establiment de l'Ordenança fatxa-rapinyaire; o sigui, amb la mateixa facilitat amb la què fiquen la mà en les arques d'uns/es humils contribuents, i amb la què escriuen mesures repressives perquè els surt d'aquest desmanegat i totalitari cervell.
Desgraciadament, ja fa molt de temps que la ciutadania sembla ser que tot ho pot tolerar. No obstant això, jo espero que, més aviat que tard, apareguin els límits i la gent us exigeixi explicacions i us ajusti els comptes.

Tarragona, 4 d'abril de 2010
José Estrada Cruz