CAP HORA EXTRA MÉS! REPARTIMENT DEL TREBALL, JA!

diumenge, 24 de maig de 2009


Dades sobre l'atur

Els sindicats Co.Bas i CGT, i els col•lectius i organitzacions Assemblea de Joves de Tarragona, Assemblea de Joves la Guspira, l’Assemblea Feminista Cau de llunes, la CUP de Tarragona, Endavant (OSAN) i el Sindicat d’Estudiants del Països Catalans, som aquí per denunciar la inadmissible situació d’explotació laboral a la qual estan sotmetent el Corte Inglés i FCC (Fomento de Construcciones y Contratas) als treballadors d’aquesta obra, que són obligats a treballar jornades de 12hores diàries. I d’altra banda, denunciem que aquesta situació s’estigui donant en un moment on la taxa d’atur a l’estat espanyol s’apropa al 20% de la població activa, havent superat ja els 4 milions de persones aturades, de les quals més d’un milió es concentren als Països Catalans. Concretament, al tarragonès ens trobem amb 17.000 persones aturades, quan hi ha d’altres que estan fent jornades de 12 hores diàries.

Denunciem la permissivitat del govern i les administracions locals davant de situacions com aquesta. A l’Article 35, apartat 2 de l’Estatut dels Treballadors, es legisla sobre la necessitat d’eliminar totes les hores extres en cas d’atur forçat, circumstància en la que ens trobem actualment. Com és, doncs, que malgrat les denúncies interposades pels dos sindicats avui presents Co.Bas i CGT, Inspecció no fa absolutament res? Els partits que surten a la televisió, estiguin al govern o a l’oposició, no parlen en cap cas de les hores extres que s’estan fent arreu del territori, i no obstant no paren de parlar de la necessitat de crear llocs de treball. Es tracta d’una contradicció més que demostra els veritables interessos que defensen aquesta colla de vividors i farsants, que són els interessos del capital.
Els milers de milions d’euros en ajuts a Bancs i Caixes, la permissivitat amb les hores extres i els acomiadaments massius o en petit nombre que estan fent empreses oportunistes, són exemples de la veritable posició dels polítics que diuen representar-nos; tant aquells que governen com els que es troben a l’oposició. Aquesta posició no és altra que la salvaguarda dels interessos del capital; és a dir, que qui té més diners no deixi de fer beneficis. Així, quan no hi ha crisi, els magnats, els grans empresaris ens diuen que es queden la major part dels beneficis perquè és la recompensa per haver arriscat els seus diners, però quan les coses van baldades exigeixen auxili a l’estat. On és el risc, doncs? Tothom pot veure avui el gran engany: LA RIQUESA, ELS GUANYS, SÓN PRIVATS, d’aquí que els darrers anys el nombre nous rics augmentés estrepitosament a l’Estat espanyol, amb el negoci aberrant i pervers de la construcció; en canvi, LES PÈRDUES ES SOCIALITZEN I S’ASSUMEIXEN PER TOTHOM, i a sobre ens diuen que nosaltres hem de fer un esforç per superar la crisi, a base de seguir consumint, quan el nivell de vida no ha parat d’encarir-se en les darreres dècades, mentre els salaris gairebé no han variat.
Ens trobem en un moment de sobreproducció a tots els nivells i amb uns salaris ofegats per l’endeutament al qual ens han abocat; la crisi no s’ha produït perquè uns banquers avariciosos trenquessin el sac, sinó perquè avui dia sobra de tot, els excedents s’acumulen i els capitalistes ja no saben què inventar per continuar enriquint-se. Hi ha dues sortides possibles a la situació de crisi actual: una beneficia al capital i l’altra ens beneficia a nosaltres, la classe treballadora.
Si permetem que imposin les “seves solucions, cosa que faran per boca dels polítics que diuen representar-nos, ens espera un retrocés de tots els drets aconseguits pels treballadors i treballadores, ja que si han de continuar enriquint-se únicament podran fer-ho a costa nostra: a base de retallades socials, com el cas de les pensions; privatitzacions de serveis públics, reducció dels drets laborals, etc.
L’altra sortida és la defensa dels nostres interessos: el repartiment de l’esforç, és a dir del treball, i la riquesa. Únicament a partir de la lluita per la reducció de la jornada laboral aconseguirem repartir el treball, i superarem la pitjor situació d’atur que s’està donant avui dia. Els sindicats majoritaris CC.OO i UGT, mengen de la ma dels governants i han aconseguit mantenir en un estat letàrgic la lluita obrera, però cal que recordem que fa un segle, les mobilitzacions dels treballadors i les treballadores van aconseguir la implantació de la jornada laboral de 8 hores, en contraposició de les jornades inacabables i en condicions insalubres que convenien als capitalistes d’aquell moment. Així, quan avui les organitzacions d’esquerra revolucionàries clamem per una nova reducció de la jornada, cal assumir que aquesta no s’haurà de dur a terme en base a la reducció dels nostres salaris, sinó dels guanys dels grans empresaris, i mitjançant la creació creixent de treball públic i la nacionalització de la banca.
Tinguem present, doncs, que no hi ha terme mig: els seus guanys i els nostres perjudicis; o bé, la millora social derrotant els interessos capitalistes. I per això, pel nostre interès, és imprescindible la lluita, la mobilització i la reivindicació constant i conjunta. Ja n’hi ha prou d’estar a la defensiva, passem a l’ofensiva i exigim des de ja mateix canvis radicals.
El que ens ocupa avui és un exemple: no permetem que es continuïn fent hores extres, ni aquí ni enlloc, mentre hi hagi atur. Però reivindiquem també, des d’avui mateix, la reducció de la jornada laboral com l’única sortida a la crisi, l’única solució a la situació creixent d’atur, i el que és pitjor, d’atur sense subsidi.